A través de "L'ètica de la vida" de Michael Sandel, explorem les qüestions ètiques que envolten l'enginyeria genètica i la millora humana, examinant els valors de la justícia i la dignitat.
L'equip de l'expedició antàrtica, dirigit pel reconegut erudit Charles Wells, descobreix rastres d'un gegant de 17 metres durant la seva exploració i troba proves d'una civilització més avançada que la nostra. Mentrestant, el seu fill David Wells i investigadors, entre els quals hi ha Aurore Caméra, creuen que l'evolució humana és necessària per evitar l'extinció de la humanitat i crear una nova espècie humana, "Emashu", mitjançant la manipulació genètica. Aquesta és la trama de la recentment popular novel·la de Bernard Werber, "La tercera humanitat". No només "La tercera humanitat", sinó moltes novel·les de ciència-ficció exploren el tema de la millora mitjançant l'enginyeria genètica i la manipulació genètica. Tanmateix, a mesura que els avenços en l'enginyeria genètica acosten aquests escenaris a la realitat en lloc de la ficció, la manipulació genètica s'ha trobat amb nombrosos problemes ètics.
Michael Sandel parla de la "millora" mitjançant l'enginyeria genètica al seu llibre. La millora genètica es refereix a la pràctica de millorar les habilitats o qualitats innates mitjançant el desenvolupament de la tecnologia d'edició genètica. Aquest article aborda si és correcte que els pares seleccionin o manipulin arbitràriament els gens dels seus fills per dissenyar les seves habilitats, talents o trets. Sandel s'oposa a la millora genètica, però argumenta que els arguments habituals contra l'enginyeria genètica, com ara l'autonomia o la justícia, no constitueixen contraarguments definitius. Sosté que la millora genètica no infringeix l'autonomia perquè els nens no poden triar les seves característiques fonamentals ni tan sols sense la intervenció dels pares. A més, argumenta que, com que les desigualtats naturals entre els individus no es consideren problemàtiques, les desigualtats resultants de la millora genètica tampoc no ho haurien de ser. Per exemple, de la mateixa manera que no considerem injust en les competicions esportives que alguns atletes posseeixin dons naturals excepcionals.
Sandel sosté que el problema fonamental rau en la recerca de la perfecció per part de la humanitat a través de l'enginyeria genètica. Argumenta que els pares haurien de reconèixer les habilitats o qualitats dels seus fills com a "regals atorgats" i no haurien de buscar controlar-les perfectament. Argumenta que si l'enginyeria genètica ens permet obtenir habilitats o qualitats a voluntat, perden el seu valor. Això es deu al fet que el talent ja no es guanya amb l'esforç, sinó que es fabrica mitjançant l'enginyeria genètica. En conseqüència, els humans no necessiten ser humils sobre aquestes habilitats fabricades, i la societat no sent cap responsabilitat per la vida d'un individu perquè "els pares van fer el fill". Això porta a la desaparició de la humilitat i la solidaritat social dins de la societat humana.
Com Michael Sandel, m'opose a l'argument que els pares haurien de poder dissenyar els seus fills. Tanmateix, a diferència de Sandel, crec que la raó principal per la qual la millora genètica és incorrecta és la justícia. Sandel argumenta que, com que la desigualtat natural no és problemàtica, la desigualtat genètica tampoc ho hauria de ser. Tot i això, aquest argument passa per alt el fet que els humans neixen iguals. L'observació de camps específics revela que, si bé els individus difereixen naturalment en capacitat, cadascun posseeix talent innat en àrees diferents. Michael Jordan va demostrar un talent superior al bàsquet des de ben jove en comparació amb mi, igual que jo posseeixo un talent matemàtic més gran que ell. Vist holísticament, les capacitats i qualitats humanes es poden considerar iguals. Aquesta perspectiva revela els problemes inherents a la millora genètica. Es pot dir que la millora genètica és fonamentalment injusta quan es veu des d'una perspectiva més àmplia.
Sandel va argumentar que oposar-se a la millora genètica per motius d'equitat és conseqüencialisme. Va sostenir que per trobar la raó fonamental per la qual la millora genètica és objectable, primer hem de deixar de banda els resultats. Crec que si es preveu que els resultats siguin desfavorables, es pot fer un contraargument convincent. Per descomptat, jutjar el correcte i el incorrecte només pels resultats corre el risc de caure en l'eugenèsia. Però considerem el problema que ens ocupa: l'equitat. Sandel va reconèixer que els pobres tenen menys accés a la millora genètica que els rics, però va argumentar que això no té cap relació amb la seva objectionabilitat moral. Veig la diferència respecte a l'eugenèsia com que el resultat en si mateix —que els pobres podrien ser exclosos dels beneficis de la biotecnologia a causa de la millora genètica— és moralment objectable. Mentre que Sandel buscava la raó fonamental per la qual la millora genètica és moralment objectable, el meu propòsit és defensar la posició contrària, per la qual cosa crec que aquest resultat pot servir com a motiu suficient per a la refutació.
De fet, estic d'acord amb la lògica que Michael Sandel va utilitzar per refutar la posició pro-millora en el seu llibre "L'ètica de la vida", i crec que la seva lògica per si sola és suficient per refutar tots els arguments comuns pro-millora. Tanmateix, vaig escriure aquest article refutant parcialment els punts de vista de Sandel perquè considerava que la justícia —que la seva lògica excloïa— era la raó més crucial per a l'oposició. Ell argumentava que existeixen desigualtats naturals en dominis específics, i com que el bé i el mal no es poden jutjar únicament pels resultats, hem de buscar raons per a la repugnància moral. Tanmateix, sostinc que des d'una perspectiva holística, els humans són iguals en talent innat, i els resultats en si mateixos poden servir suficientment com a motius per a la repugnància moral.
